Els Monestirs com a part de l'estratègia dels comtes d'Urgell en el control del territori. El cas de Santa Cecília d'Elins (881-1085) / Climent Miró i Tuset
Miró i Tuset, ClimentEn:
Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2012-13, núm. 8 (novembre 2014), p. 349-360 : il.
Notes. Resum en català i anglès.
A través de donacions, els comtes engrossien els béns d'uns monestirs que aviat van passar a formar part de la seva estratègia de control territorial. En aquesta comunicació tractaré el cas de Santa Cecília d'Elins i la seva relació amb els comtes d'Urgell durant l'Alta Edat Mitjana. Santa Cecília d'Elins va ser fundat en temps del comte Guifré d'Urgell, poc abans del 881, any en què va rebre un precepte d'immunitat per part de Carloman. Més endavant, en temps de Sunifred II, aquest cenobi va rebre del comte tot un territori i béns situats a Salinoves, a l'actual Baronia de Rialb. En època de Borrell II, el monestir va consolidar el seu domini central, en perjudici de les comunitats d'habitants de la vall, centrada a la vila de Pallerols. Més endavant, el comte Ermengol I va continuar amb la política de reforç del cenobi a través de donacions, com la de Castilló, una àrea de muntanya rica en pastures, fusta i possiblement minerals (.).
